El paper de l’Advocat de Família

L’exercici de la professió d’advocat no comporta exclusivament la defensa dels clients davant dels Tribunals; també té una funció social, que consisteix en resoldre de forma pacífica els conflictes. L’advocat ha d’informar, aconsellar, assessorar i negociar, i en especial l’assessorament jurídic ha d’anar destinat principalment a la resolució pacífica del conflicte plantejat, tot evitant un procediment contenciós, adversarial, tal como es recull en els estatuts de l’Advocacia Europea, Espanyola i Catalana , i en els estatuts dels col·legis professionals.

Però aquesta funció social té una major transcendència en l’advocat de família, ja que els conflictes afecten a l’esfera dels sentiments més íntims de les persones i en molts casos als interessos dels fills menors o incapaços, que cal protegir de forma prioritària.

Per això és fonamental en aquests conflictes afavorir els processos de mutu acord, ja que són els que inicialment ofereixen una solució de més qualitat, tal como s’estan pronunciant tots els fòrums de dret de família, especialment recollits en les conclusions de diferents encontres de Magistrats i Jutges de Família y associacions d’Advocats de Família d’Espanya que es celebren des de fa uns quants anys.

Per tant, cal esgotar totes les possibilitats de negociació amb l’altra part abans d’interposar una demanda contenciosa i per això, cal dialogar, mantenir reunions entre les parts amb els seus respectius lletrats, informar als clients dels avantatges d’iniciar el procediment de mutu acord, informar de la possibilitat d’acudir a un procés de mediació familiar, a fi d’aconseguir un acord entre les parts per tal de resoldre els seus conflictes, sobretot quan hi ha fills menors.

En els processos de mutu acord es tracta de que queden recollides las mesures que les parts considerin més beneficioses per a la família, pels fills, que aquest procés redueixi el nivell de conflicte i l’estrès de les parts i les demés persones involucrades, i que es mantingui la relació parental existent entre els progenitors, ja que la separació o el divorci o l’extinció d’una parella estable, comporta la ruptura de la relació de convivència de parella, però no hauria de comportar la ruptura de la seva relació com a progenitors, ja que aquesta condició persisteix. Els fills es veuran menys perjudicats por la separació si els progenitors i los operadors jurídics (jutges, advocats, mediadors, etc.) que els assessoren i intervenen en el procés, ajuden a resoldre de forma satisfactòria las mesures reguladores que comporta la ruptura de la relació de parella i són capaços de cooperar entre ells en la funció i responsabilitat parental en el futur.